diumenge, de març 25, 2007

la finesa de sobreviure en solitud



Apnea és música per la falta d’aire.
I es mou
per la ràbia,
que no fa créixer res més que a ella mateixa,
pels dubtes, es pot no viure, i això no s’explica,
per l’amor, manera sense intenció, l’amor únic,
per la mort, i com entendre-la en forma d’amor,
per l’enyor, la finesa de sobreviure en solitud,
enyor per crèixer, l’antiesperança.

(de la www.laiacagigal.com)

a propòsit del bolo de Laia Cagigal,gràcies...

1 Comments:

Blogger safdina said...

la foto és preciosa... guilia da un poco de miedo con esa pose! XP però el post emana lo intangible que debio ser...wow...
ani oevet otaj jamuda

01:16  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home